Página 1 dos resultados de 13 itens digitais encontrados em 0.003 segundos

Demografia e fenologia reprodutiva de Butia capitata (Mart.) Becc. (Arecaceae) em Arambaré, Rio Grande do Sul; Demography and reproductive phenology of Butia Capitata (Mart.) Becc. (Arecaceae) in Arambaré county, Rio Grande Do Sul

Azambuja, Augusto Cruz de
Fonte: Universidade Federal do Rio Grande do Sul Publicador: Universidade Federal do Rio Grande do Sul
Tipo: Dissertação Formato: application/pdf
POR
Relevância na Pesquisa
16.37%
Considerando o uso de Butia capitata (Mart.) Becc. pela fauna da restinga e populações humanas e o fato das restingas serem ambientes extremamente ameaçados pela especulação imobiliária e intensa pressão da silvicultura e agropecuária, este estudo teve como objetivos caracterizar a demografia de Butia capitata, a regeneração natural, fenologia reprodutiva e correlacioná-la à variáveis climáticas, além de conhecer o potencial produtivo e reprodutivo da população. A estrutura demográfica foi levantada em quatro parcelas de 2500 m², onde foram registradas todas as plantas com folhas segmentadas, a regeneração natural foi amostrada em 2000 unidades amostrais (1m²) contidas em 40 subparcelas. Os indivíduos amostrados foram classificados por estádios de desenvolvimento. A estrutura demográfica em 1 ha configurou-se na forma de "J" invertido, com 2910 plântulas, 174 jovens, 26 imaturos, 76 adultos reprodutivos I, 52 adultos reprodutivos II e 19 adultos reprodutivos III. A regeneração natural (plântulas e jovens) foi correlacionada à distância da planta reprodutiva mais próxima através de três classes e a associação ou não com plantas lenhosas (ANOVA). Demonstrando diferenças estatísticas significativas (P<0...

Jardines y urbanizaciones, nuevas naturalezas urbanas en el litoral de la provincia de Alicante

Morote Seguido, Álvaro Francisco; Hernández Hernández, María
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Artigo de Revista Científica Formato: application/pdf
Publicado em //2014 SPA
Relevância na Pesquisa
16.15%
L’última expansió residencial esdevinguda al litoral mediterrani ha provocat importants repercussions territorials. L’objectiu d’aquesta investigació és posar-ne de manifest una: la proliferació de noves tipologies urbanes i la presència d’àrees enjardinades. Identificar els factors que han possibilitat la gènesi d’aquestes noves tipologies urbanes que predominen al litoral d’Alacant i conèixer els trets que defineixen un d’aquests elements (els jardins) constitueixen els objectius d’aquesta publicació. Metodològicament, s’adopta un enfocament integrat pel qual es combinen metodologies quantitatives (anàlisi de bases de dades) i qualitatives (enquestes). La presència d’un important col·lectiu de població procedent del centre i nord d’Europa unit a trets climàtics i el preu de l’aigua justifiquen la tipologia de jardí predominant, el denominat jardí mediterrani.; The urban sprawl that has taken place on the Spanish Mediterranean coast during the last decade has led to significant territorial impacts. The objective of this research is to highlight one of these; the proliferation of new urban typologies and recreational areas such as gardens. This publication aims to identify factors that have enabled the genesis of these new urban typologies predominant on the coast of Alicante and to determine the traits defining one of these elements (the gardens). From a methodological viewpoint...

Assessing farmers' vulnerability to climate change : a case study in Karnataka, India

González Botero, Diana; Bertran Salinas, Adrià
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Trabalho de Conclusão de Curso Formato: application/pdf; application/pdf
Publicado em //2013 ENG
Relevância na Pesquisa
26.06%
In the context of observed climate change impacts and their effect on agriculture and crop production, this study intends to assess the vulnerability of rural livelihoods through a study case in Karnataka, India. The social approach of climate change vulnerability in this study case includes defining and exploring factors that determine farmers' vulnerability in four villages. Key informant interviews, farmer workshops and structured household interviews were used for data collection. To analyse the data, we adapted and applied three vulnerability indices: Livelihood Vulnerability Index (LVI), LVI-IPCC and the Livelihood Effect Index (LEI), and used descriptive statistical methods. The data was analysed at two scales: whole sample-level and household level. The results from applying the indices for the whole-sample level show that this community's vulnerability to climate change is moderate, whereas the household-level results show that most of the households' vulnerability is high-very high, while 15 key drivers of vulnerability were identified. Results and limitations of the study are discussed under the rural livelihoods framework, in which the indices are based, allowing a better understanding of the social behaviouraltrends, as well as an holistic and integrated view of the climate change...

Large-scale assessment of the defoliation and demography of Spanish forests along climatic gradients

Coll Brunet, Marta
Fonte: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, Publicador: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona,
Tipo: Tesis i dissertacions electròniques; info:eu-repo/semantics/doctoralThesis; info:eu-repo/semantics/publishedVersion Formato: application/pdf
Publicado em //2014 ENG
Relevância na Pesquisa
16.46%
El canvi climàtic està provocant un augment de les sequeres a l'hemisferi nord, provocant episodis de declivi forestal i contribuint a la reducció de l'eficiència dels boscos per fixar carboni. Hi ha una manca d'avaluacions a escala macroecològica de les respostes dels boscos davant els episodis de sequera, incloent processos tals com defoliació, mortalitat o les respostes de les xarxes tròfiques. En el primer capítol, s'ha descrit un augment generalitzat de la defoliació dels boscos del sud d'Europa entre 1987 i 2007. En resposta a l'augment del dèficit hídric, s'ha observat un increment de la defoliació, especialment a les zones forestals més àrides. Paral·lelament, s'han observat respostes demogràfiques dels arbres. S'ha descrit com els patrons de defoliació coincideixen amb un augment de la taxa de mortalitat a les zones més seques. Aquests episodis de mortalitat han estat relacionats amb densitat dels arbres i altes temperatures. A més a més, es mostra com les sequeres extremes afecten també les comunitats de insectes i fongs, provocant efectes a llarg termini sobre les xarxes tròfiques. Els nostres resultats revelen un mosaic geogràfic molt complex, de respostes específiques de cada espècie al canvi climàtic...

Plant ecophysiological responses to experimentally drier and warmer conditions in European shrublands

Llorens i Guasch, Laura
Fonte: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Publicador: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona,
Tipo: Tesis i dissertacions electròniques; info:eu-repo/semantics/doctoralThesis Formato: application/pdf
Publicado em //2003 ENG; ENG
Relevância na Pesquisa
36.53%
Consultable des del TDX; Títol obtingut de la portada digitalitzada; Aquesta tesi s'ha desenvolupat en el marc d'un projecte europeu anomenat CLIMOOR; en aquest projecte s'ha utilitzat una nova aproximació metodològica per perllongar el període de sequera i augmentar la temperatura en ecosistemes arbustius. El CLIMOOR s'ha dut a terme en 4 països europeus (Regne Unit, Dinamarca, Holanda i Espanya) que es distribueixen al llarg d'un gradient natural en els factors climàtics que s'estudien (precipitació i temperatura). Els objectius concrets d'aquesta tesi van ser: 1) Descriure les característiques ecofisiològiques de dues espècies arbustives mediterrànies Erica multiflora i Globularia alypum, identificant els períodes d'estrès ambiental i les seves causes, 2) estudiar els efectes que podrien tenir en el futur condicions més seques o més càlides sobre l'ecofisiologia d'aquestes dues espècies mediterrànies, 3) comparar els efectes que aquests canvis climàtics podrien tenir sobre les espècies principals de 4 ecosistemes arbustius europeus. Durant els dos-tres anys d'estudi es van mesurar estacionalment diferents variables ecofisiològiques instantànies, com són el potencial hídric, l'intercanvi de gasos i la fluorescència de la clorofil·la a. També es van mesurar variables més integradores...

Plant ecophysiological responses to a field experimental drought in the Prades holm oak forest

Ogaya Inurrigarro, Romà
Fonte: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Publicador: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona,
Tipo: Tesis i dissertacions electròniques; info:eu-repo/semantics/doctoralThesis Formato: application/pdf
Publicado em //2004 ENG; ENG
Relevância na Pesquisa
26.15%
Consultable des del TDX; A portada: Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals , CREAF. CSIC; Títol obtingut de la portada digitalitzada; S'ha muntat un sistema experimental a l'alzinar de Prades per simular la sequera prevista per a les properes dècades al bosc mediterrani. S'ha realitzat el seguiment de la fotosíntesi, la morfologia i demografia foliar, la fenologia i el creixement de les espècies llenyoses dominants. Els resultats mostren una lleugera disminució en les taxes fotosintètiques i l'eficiència fotoquímica, així com una reducció en la quantitat total de fulles quan la disponibilitat hídrica disminueix. Aquestes variacions han comportat un menor creixement diametral dels troncs i una major mortalitat d'individus. Les diferents espècies dominants d'aquest bosc mostren diferents sensibilitats a l'estrès hídric experimental: Quercus ilex i Arbutus unedo han resultat molt més afectades per la sequera que Phillyrea latifolia. La disponibilitat hídrica constitueix un dels factors més determinants del creixement i la distribució de les espècies vegetals mediterrànies. Els models de canvi climàtic preveuen un augment de la temperatura a zones de clima mediterrani, cosa que implicaria un augment en l'evapotranspiració que...

Canvi climàtic i malalties infeccioses

Coll del Cura, Jaume
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Trabalho de Conclusão de Curso Formato: application/pdf; application/pdf
Publicado em //2010 CAT
Relevância na Pesquisa
26.15%
El canvi climàtic és una realitat i té efectes, tant directes com indirectes, sobre la salut. Són necessàries actuacions concertades per abordar aquestes qüestions de salut pública plantejades pel canvi climàtic, així com també disposar de mecanismes per predir quina serà la seva evolució. En aquest projecte es discuteixen les malalties infeccioses adquirides a través de diferents vies (artròpodes vectors, rosegadors, aigua, aliments i aire) en referència al canvi climàtic al món i també a Catalunya. Basat en una extensa revisió dels treballs i articles publicats, i de comentaris d’experts, es presenta una avaluació dels canvis de les malalties infeccioses: incidència, prevalença i distribució dels patògens i vehicles transmissors en un entorn canviant. En el present estudi es detallen alguns dels casos més estudiats i demostrats d’emergència i reemergència de brots infecciosos a diferents zones del planeta associats a certes variacions en les variables climàtiques. Degut a l’alt nivell d’incertesa sobre el ritme del canvi climàtic i el seu impacte sobre les malalties infeccioses, es proposa un seguit de línies de futur. Una de les propostes és crear una xarxa integrada de dades ambientals i epidemiològiques...

Caracterizacion de la fenología de la vegetación a escala global mediante series temporales SPOT VEGETATION

Verger Ten, Aleixandre; Filella Cubells, Iolanda; Baret, Frédéric; Peñuelas, Josep
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: info:eu-repo/semantics/article; info:eu-repo/semantics/acceptedVersion Formato: application/pdf
Publicado em //2015 SPA
Relevância na Pesquisa
26.06%
Altres ajuts: Programes Copernicus, le Pôle Thématique Surfaces Continentales THEIA, GIOBIO (32-566) i LONGLOVE (32-594).; La fenología de la vegetación a escala global se caracterizó a partir de series temporales del índice de área foliar (LAI) SPOT VEGETATION a 1-km de resolución espacial en el periodo 1999-2010. Los patrones espaciales de la fenología estimada a partir de datos de satélite muestran una gran consistencia con la distribución de biomas y factores climáticos. La comparación de la fenología SPOT VEGETATION con medidas in-situ para las fenofases del abedul común (Betula pendula) en Europa muestra un gran acuerdo en el gradiente latitudinal de temperatura con un descenso en la duración de la estación de crecimiento de 5 días por grado de latitud; We characterized the phenology of the vegetation at the global scale from the mean seasonal leaf area index (LAI) estimated from 1-km SPOT VEGETATION time series for 1999-2010. The satellite-derived phenology was spatially consistent with the global distributions of climatic drivers and biome land cover. The rate of change of phenological leaf development from VEGETATION data and in-situ observations for the date of phenophases of European birch forests agreed very well with latitudinal temperature with a decrease in the length of season of approximately five days per degree of latitude.

Influència del clima en la fenologia de la floració de Globularia alypum : anàlisi a partir de mostres d'herbari

Clavaguera Casadevall, Albert; Peñuelas, Josep
Fonte: Universidade Autônoma de Barcelona Publicador: Universidade Autônoma de Barcelona
Tipo: Trabalho de Conclusão de Curso Formato: application/pdf; application/pdf
Publicado em //2012 CAT
Relevância na Pesquisa
26.15%
Globularia alypum és un arbust termòfil típic de la regió oest del Mediterrani. Aquest nanofaneròfit té un patró de floració molt ampli. Les poblacions primerenques floreixen des del Juliol fins al Desembre i les poblacions tardanes des del Gener fins a l’Abril. L’objectiu del projecte és esbrinar quins factors climàtics determinen la fenologia de la floració de l’espècie a partir de mostres d’herbari i conèixer l’abast geogràfic d’ambdós patrons de floració a la península Ibèrica i França. També l’estudi d’altres característiques fenològiques en relació amb el clima: els braquiblasts i les espigues de capítols. Els plecs d’herbari han estat georeferenciats per ser utilitzats en un entorn SIG junt amb les dades del clima i s’ha realitzat una anàlisi estadística. El resultats mostren que les poblacions primerenques creixen majoritàriament en zones costaneres mentre que les tardanes ho fan en zones continentals. Les poblacions primerenques creixen en àrees on les temperatures (mitjana, mínima, màxima i mínima del mes més fred) són més altes que les tardanes per l’efecte temperador del mar. Al analitzar totes les poblacions, el nombre de mesos des de la transició floral es correlaciona negativament amb la temperatura mínima mensual i la temperatura mitjana mensual en tots els mesos...

Fragmentation and human disturbances in peri-urban forests effects on vascular flora /

Guirado, Maria
Fonte: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Publicador: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona,
Tipo: Tesis i dissertacions electròniques; info:eu-repo/semantics/doctoralThesis Formato: application/pdf
Publicado em //2006 ENG; ENG
Relevância na Pesquisa
26.15%
Consultable des del TDX; A la portada: CREAF, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals; Títol obtingut de la portada digitalitzada; La present tesi analitza els efectes de la fragmentació del bosc i les pertorbacions humanes associades sobre l'estructura, la composició i l'estat de conservació dels boscos en un paisatge peri-urbà mediterrani (la plana del Vallès), tenint en compte factors climàtics, topogràfics, de pertorbació humana i paisatgístics que operen a diverses escales. També es fa especial èmfasi en l'interès dels resultats obtinguts pel que fa a la conservació i la gestió de la biodiversitat forestal en aquestes àrees fortament humanitzades. Més concretament, s'analitzat: - La importància de les variables ambientals, les pertorbacions antròpiques i l'estructura de la clapa i del paisatge sobre el recobriment arbori de Quercus i Pinus. - La importància dels grups de variables esmentades sobre la composició florística de les clapes de bosc de la plana del Vallès. També la resposta individual de cada espècie per tal d'identificar espècies indicadores. - Les preferències antròpiques a l'hora de gestionar i freqüentar les clapes de bosc peri-urbanes en relació a les característiques estructurals d'aquestes. - L'efecte de la mida de la clapa de bosc...

Constraints on water transport posed by xylem embolism implications for drought and frost resistance in woody plants /

Martínez Vilalta, Jordi,
Fonte: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Publicador: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona,
Tipo: Tesis i dissertacions electròniques; info:eu-repo/semantics/doctoralThesis Formato: application/pdf; application/pdf; application/pdf; application/pdf; application/pdf
Publicado em //2002 ENG; ENG
Relevância na Pesquisa
16.53%
Consultable des del TDX; Títol obtingut de la portada digitalitzada; Introducció L'aigua és un recurs i un factor limitant per la vida de les plantes. El transport d'aigua des de les arrels fins a les fulles té lloc fonamentalment a través del xilema. La capacitat d'aquest teixit per transportar aigua (i.e., la seva conductivitat hidràulica) no és constant sinó que depèn de les condicions en què es produeix el transport. En particular, quan els potencials hídrics es fan molt negatius (sequera) o les temperatures molt baixes (glaçada) augmenta el risc que la columna d'aigua a l'interior del xilema es trenqui, amb la consegüent pèrdua de conductivitat. La vulnerabilitat a aquesta disfunció del transport (embolisme) depèn de l'espècie i del teixit considerat, i ha estat reconeguda com un dels factors clau en la resposta de les plantes a diversos estrès ambientals. En aquesta tesi s'han estudiat les implicacions de l'embolisme al xilema per la resistència de diverses plantes llenyoses a l'eixut i a les glaçades, amb els següents objectius: (1) estudiar el mecanisme de formació de les embòlies a causa de les glaçades en Larrea tridentata, (2) comparar l'estructura i el funcionament del xilema d'arrels i branques...

Applying correlative ecological niche models to global change studies the usefulness of climate - species distribution approaches /

Serra Díaz, Josep M.
Fonte: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, Publicador: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona,
Tipo: Tesis i dissertacions electròniques; info:eu-repo/semantics/doctoralThesis Formato: application/pdf
Publicado em //2012 ENG; ENG
Relevância na Pesquisa
26.37%
La distribució de les espècies ha estat objecte d'estudi per part de diverses disciplines donada la seva naturalesa multifactorial. Així, entendre veritablement la distribució de les espècies implica necessàriament un millor coneixement del funcionament de la biosfera. D'altra banda, el canvi global que està patint el nostre planeta previsiblement afectarà en gran mesura moltes espècies, variant així la distribució i composició dels ecosistemes tal i com els coneixem avui dia i implícitament dels serveis que proporcionen. La modelització ha permès augmentar el nostre grau de comprensió sobre el sistema Terra així com de les potencials conseqüències que els canvis antropogènics poden provocar (canvi climàtic, alteració de cicles biogeoquímics, destrucció d'hàbitats, etc.). En el camp de la distribució d'espècies, els models de nínxol ecològic han estat àmpliament utilitzats per estudiar i preveure canvis en la distribució dels organismes. Aquests models es basen en la determinació de les condicions ambientals òptimes on una determinada espècie pot viure i reproduir-se (nínxol). Tanmateix, aquests models fan ús d'aproximacions correlatives entre presències i variables ambientals actuals, fet que presenta diverses desavantatges que posen de manifest una gran incertesa en les prediccions i fins i tot...

Impactes del canvi global sobre els boscos de la Península Ibèrica estocs, creixement i regeneració /

Vayreda Duran, Jordi
Fonte: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, Publicador: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona,
Tipo: Tesis i dissertacions electròniques; info:eu-repo/semantics/doctoralThesis Formato: application/pdf
Publicado em //2012 CAT; CAT
Relevância na Pesquisa
26.83%
Aquesta tesi analitza els impactes recents del canvi global sobre els boscos de l'Espanya peninsular basant-se en la informació de les parcel·les dels dos darrers inventaris forestals nacionals (IFN2 i IFN3). Es tenen en compte, a la vegada, els efectes complementaris del clima, l'estructura del bosc i altres factors locals. Un estudi d'aquestes característiques –a escala regional amb un important gradient climàtic, en clima mediterrani (on l'aigua és un dels principals factors limitants) i on, d'acord amb les projeccions dels model climàtics, el canvi climàtic pot ser especialment acusat en el futur– fa que aquesta aproximació sigui especialment rellevant per les implicacions que podria tenir en les funcions i serveis ecosistèmics que ofereixen els boscos. Per mitjà de models estadístics apropiats hem analitzar els efectes sobre els estocs i el balanç de carboni (C), els canvis demogràfics i els canvis en la distribució geogràfica de les espècies arbòries. Els principals resultats són: 1) La riquesa estructural és el principal predictor de l'estoc de C per hectàrea amb els valors més elevats en els rodals amb major riquesa estructural. Les variables climàtiques tenen principalment efectes indirectes sobre l'estoc a través de la riquesa estructural i tenen un efecte predictiu directe baix quan es tenen en compte totes les variables predictores a la vegada; 2) Els bosc no pertorbats de l'Espanya peninsular estan acumulant C a una taxa de 1.4 Mg C ha-1 any-1. Les variables estructurals són els principals determinants del creixement del bosc i dels canvis en l'estoc de C. La disponibilitat d'aigua està positivament relacionada amb el creixement i la taxa d'acumulació de C. L'escalfament recent ha reduït el creixement i la taxa d'acumulació de C especialment en les zones més humides; 3) Les elevades taxes de regeneració dels planifolis es pot explicar per la seva major habilitat per mantenir un elevat banc de plançons degut a la seva tolerància a l'ombra. L'abundància de plançons de coníferes i de planifolis està principalment determinat per l'estructura forestal...